Amb la sardana Una Rosella del mestre Manel Saderra Puigferrer comença el 1er Aplec de la Sardana de Sitges.
Es el 27 de maig de 1985. El lloc de trobada, les pistes esportives de Pins Bens, al Poble Sec. Actuen les cobles Sant Jordi, La Principal del Llobregat i La Principal de Terrassa, que interpreten 6 sardanes seguides cada una. Les dues primeres pel matí i la tercera per la tarda. Cal destacar que ja des d’aquesta primera edició estan presents les sardanes anomenades “obligades” –amb preeminència d’un instrument per sobre dels demés – que interpreten una cada cobla, excepte la Sant Jordi que en toca dues.
El lloc escollit en la segona edició torna a ser els Pins Bens. Però ja tenim 4 cobles. Repeteixen Sant Jordi i La Pral del Llobregat, i s’afegeixen Sitgetana i La Principal de la Bisbal, que intercalen la seva actuació fins a un total de 34 sardanes al llarg del dia. Aquest fet ens permet l’adhesió a la Coordinadora d’Aplec de les comarques barcelonines.
A la nit es programa una doble ballada als jardins de la Societat Recreativa El Retiro amb les cobles La Principal del Llobregat i Sant Jordi, i es lliuren els premis del 2on concurs de fotografia.
Dins de la programació de l’Aplec trobem l’estrena de la sardana 2on Aplec de Sitges del mestre M. Rius, flabiol de la cobla Sitgetana que la dedica a aquest aplec.
A la tercera edició les novetats venen primer pel canvi d’emplaçament, els jardins de la sardana de El Retiro, segon per la convocatòria del 1er concurs de la sardana incògnita i finalment per la cloenda de l’aplec, on gaudim d’un concert de 3 cobles. A l’aplec es canvia la cobla Sitgetana per la Vila de Blanes. En el concert es programen sardanes de compositors sitgetans i obres lliures al saló-teatre de El Retiro. Les cobles encarregades d’interpretar-les son Sant Jordi, La Principal del Llobregat i La Principal de la Bisbal.
Quart aplec, el jardí de El Retiro repeteix com l’emplaçament de la Festa Major de la Sardana. La cobla Marinada ocupa el lloc deixat per La Principal del Llobregat que no pot assistir. S’estrenen 3 sardanes del convilatà d’adopció Janio Marti, La serenor de l’Angels, dedicada a la presentadora de TV3 `Angels Barceló, Espurnes Sitgetanes, dedicada a les colles sardanistes de l’entitat i L’encís de Sitges. Destaquem l’enlairament de globus a la repetició de l’ultima sardana, fet que constitueix tot un símbol de l’aplec encara avui.
Al concert de la nit comptem amb la presència dels directors Jordi León, i J. Lluís Moraleda que dirigeixen a les cobles Vila de Blanes, Sant Jordi i La Principal de la Bisbal. Durant la mitja part es lliuren els premis del 4art concurs fotogràfic.
1989, 5 anys d’aplec consoliden Sitges com a punt de trobada de centenars de sardanistes el tercer diumenge de maig.
Repeteixen les cobles de l’any anterior i s’estrena la sardana Tres clavells dins d’un got d’aigua del mestre Pau Genis, pseudònim de Janio Marti, dedicada a l’amic i benefactor de la nostra dansa en Salvador Mirabent i Paretas.
Al concert gran novetat, les cobles Sant Jordi i La Principal de la Bisbal són acompanyades per la coral Càrmina. Al llarg de l’acte s’estrenen mes sardanes d’en Janio, Capvespre a la Sénia, i Homenatge a un somni, aquesta dedicada a l’insigne compositor Manel Saderra i Puigferrer. El punt àlgid de la nit arriba amb la sardana La Processó de Sant Bartomeu d’Antoni Català, cantada per primer cop a la nostra vila per obra dels mestres Manuel Oltra i Joan Costa.
Paral·lelament es lliuren els premis de 5è concurs fotogràfic i es fa un homenatge d’admiració i afecte al mestre M.S. i Puigferrer.
En el 6è aplec la cobla Montgrins reemplaça a la Marinada i s’estrena la sardana Agafant-se de les mans de Janio Marti.
Al concert de la nit tornem a tenir 3 cobles –Sant Jordi, La Principal de la Bisbal i Montgrins- amb la presència dels directors Martirià Font,i J.LL. Moraleda a més dels directors titulars de les cobles actuants.
No falta el lliurament de premis del 6è concurs de fotografia i es fa un homenatge en record dels socis d’honor de la nostra entitat absents: Ramon Planes, Salvador Mirabent, Manuel Franco i Amador Fernández.
1991, any del centenari del naixement del mestre sitgetà Antoni Català i Vidal. L’aplec s’afegeix a aquest esdeveniment i programa tres sardanes del compositor. El quartet de cobles que ens acompanya es el mateix de l’any anterior.
Al llarg del dia s’organitza la “Olimpíada cultural” Sitges Aplec 91, amb molts premis i sorpreses.
En el concert, les cobles Sant Jordi i La Principal de la Bisbal, interpreten tres sardanes més del mestre Català. S’estrenen les sardanes Sitges, racó de la calma, de Jordi Paulí i Sílvia, de Janio Marti, i la glossa L’hereu Riera J.J. Beumala. Destaquem la presència del director Manuel Oltra.
Pocs dies abans de la celebració del 8è aplec s’inaugura un nou espai lúdic a la nostra vila, l’hort de Can Falç. Doncs ... ja tenim nou emplaçament que acollirà moltes de les manifestacions sardanistes locals.
A l’aplec el concurs de colles improvisades, la sardana incògnita ... cap novetat. Però, i al concert? Arriba el plat fort. El lloc escollit es el Saló d’Or del Palau de Maricel. S’estrena la sardana Gràcies Núria de Janio Marti per la cobla bisbalenca, dedicada a na Núria Feliu present a l’acte i s’interpreta l’obra Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra, dirigida per ell mateix i amb l’actuació al piano de Janio Marti acompanyant a la cobla Sant Jordi.
Durant l’acte es ret homenatge a l’antic delegat de la colla sardanista sitgetana Sol ixent n’Antoni Mirabent i Muntané. Finalment es lliuren els premis de la 8ena edició del concurs fotogràfic.
A la novena edició hi trobem algunes novetats. A la sessió del matí s’interpreta la sardana revessa El Quixot de Carles Santiago, per averiguar el seu tiratge. Una prova de les vuit que consta el Passaplec. Passatemps integrat dins el programa de mà, que a més inclou la sardana incògnita, uns mots encreuats,una sopa de lletres i l’elecció dels 3 noms de colles improvisades més originals i on el guanyador li correspondria un premi sorpresa. Pel que fa a les estrenes, s’interpreta Els Trapp de Sitges de J.M. Guinart, a les hores director de la cobla Blanes.
En el concert, que retorna al saló teatre de El Retiro, tenim de nou tres cobles, la Sant Jordi, La Principal de la Bisbal i la Montgrins. Cal destacà que no s’interpreta cap sardana i s’estrenà la suite Sitges 1900 evocació de les Festes Modernistes a Sitges en commemoració del centenari. Dirigeix la cobla el propi autor.
El desè aplec es pas menys divertit i trepidant que els anteriors, ben al contrari. Això sí, no el celebrem pas amb un acte impactant i sorollós, sinó que seguim amb la nostra dinàmica habitual d’anar introduint novetats que en aquesta ocasió els centrem en l’àmbit de la participació del públic assistent perquè es senti partícip d’aquesta commemoració. Per primera vegada s’institueix el jurat popular en el concurs de colles improvisades i en l’elecció de cobla “10 Estels” que interpretarà la darrera sardana del dia.
Finalment destaquem l’estrena de les sardanes L’amic Marià de Joan Manau i Nit de gresca de J.J. Beumala.
A la nit en el concert gaudim novament de la música amb un programa força atractiu amb les mateixes cobles de l’any anterior. Destaquem les reestrenes Els estudiants de Tolosa de F. Pujol i la Suite segarrenca de J.LL. Moraleda. L’admirat mestre M. Oltra, ens honora –una vegada més- amb l’estrena de Berceuse i Rondó la qual dirigeix personalment.
1995, any del centenari del naixement del mestre Eduard Toldrà.El nostre Aplec s’afegeix als actes commemoratius amb un gran concert amb les cobles Sant Jordi, Montgrins i La Principal de la Bisbal. Aquest esdeveniment comporta un canvi radical en l’ordre i horaris portats fins a les hores per continuar oferint un concert amb la màxima qualitat possible. Així aquest passa a fer-se abans de l’aplec a les 12 del migdia del diumenge 21 de maig.
A la primera part podem escoltar sardanes premiades del mestre homenatjat com Nuvolada, Caterina d’Alió, Mariona, Puigneulós, entre altres. A la segona s’estrenen dues obres: El vol d’un ocell –gran vals- de Jordi León i Escenes del bosc mil·lenari –suite- de Joan Jordi Beumala. El concert finalitzà amb el poema simfònic per a tres cobles i timbales La maledicció del Comte Arnau del mestre Toldrà.
L’Aplec es fa en sessions de tarda i nit, que comencen a les 4 de la tarda i a ¼ d’11 de la nit . Un total de 29 sardanes interpretades per les cobles Blanes, Montgrins, Sant Jordi i La Principal de la Bisbal.
Arribem a la dotzena edició. S’estrena el teatre del Casino Prado com a seu del concert matinal. Les cobles La Principal del Llobregat, Montgrins i Sant Jordi ens ofereixen obres dels mestres Garreta, Joaquím i Josep Serra, Morera, Català i Xavier Pagès , que dirigeix l’estrena de la seva obra Preludi i Fuga
A les 4 en punt de la tarda comencen 6 hores continuades de sardanes amb les cobles Blanes, Montgrins, La Principal del Llobregat i Sant Jordi. 21 peces entre les que destaca l’estrena de Un llarg camí de Jordi Feliu. Sitges, racó de la calma tancava aquest aplec com a sardana de conjunt.
Any 1997, El Casino Prado continua sent l’escenari del concert matinal. Enguany son dues cobles les que ens acompanyen, La Principal del Llobregat i la Sant Jordi, ja amb el títol de “Ciutat de Barcelona”. S’estrenen les sardanes Aurora de Tomàs Gil i M. I Blanca Espurna de Jordi Paulí, i s’escolten dues grans obres de l’estol musical català La presó de Lleida de Joaquím Serra i Fra Garí de Martínez Comín.
A les quatre de la tarda comença puntualment Sardamania 97, afegint-se a les cobles ja esmentades la Marinada i la Blanes.
1998, la nostra entitat Amics de la Sardana de Sitges amb el suport de l’Ajuntament edita el seu primer disc compacte que porta el títol Sitges, la festa.
Un recull de sardanes que representen quelcom important del calendari festiu sitgetà. Als autors locals, G. Pallarès, J. Pañella, Antoni Català els acompanyen aquells que en algun moment dedicaren obres a la nostra vila i a la nostra gent. Encapçalen aquest enregistrament les tradicionals sardanes La Festa Major i La Processor de Sant Bartomeu.
Per la presentació d’aquest disc es pensa en les dates de l’Aplec. El resultat es un gran pas endavant en la consolidació del 3er cap de setmana de maig del calendari de festes a la nostra vila amb el pas del concert al dissabte per la nit.
El lloc escollit es el saló d’or del Palau de Maricel, amb les cobles Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat. La direcció va a càrrec de Jesús Ventura.
A l’endemà es fa l’Aplec en sessions de matí i tarda. Pel matí amb les mateixes cobles del concert i per la tarda s’afegeixen Blanes i Marinada.
S’estrenen les sardanes La llei de Murphi de J.J. Beumala i L’avi Tià de Jordi Feliu.
La 15ena edició, com havia de ser, també ens porta canvis. En primer lloc la Trobada Sardanista Infantil que la celebràvem al mes de juny encapçala a partir d’enguany els actes de Sitges, la festa, emplaçant-la al dissabte a les 6 de la tarda al mateix recinte de l’aplec.
En segon lloc fem més gran l’aplec amb la participació per a tot el dia de la cobla Marinada i l’entrada de la Blanes per la tarda.
Entre mig no ens oblidem del concert , dedicat als compositors Joan i Ricard Lamote de Grignon, en commemoració del 50è aniversari del traspàs d’en Joan i els 100 anys del naixement d’en Ricard. Amb les mateixes dues cobles de l’any anterior.
Una pintura de Núria Bartés serveix per il·lustrar la portada del programa dels actes.
I arriba el mític any 2000, canvi de segle i també ........... any de la tenora. I ho celebrem amb quatre estrenes al concert : Sitges 2000, de Carles Santiago, Sitges, joia de la mediterrània, de Daniel Gasulla, Sitges cel i calitges, de Jordi Tarrides i Sitges la festa, de J.J. Beumala. A més cal destacar la reestrena de l’obra experimental per a sextet-tenors FM 40 (polca) de Marcel Caselles, estrenada a la Gala de la Tenora a l’auditori de Barcelona el 6 de febrer del mateix any. Els tenors actuants son: Pere Benítez, J.J. Beumala, Xavier Chacon, Jordi Figaró, Marià Franco i Josep Anton Sánchez.
La resta d’actes del cap de setmana no presenten cap novetat respecte a les edicions anteriors.
Dissabte 19 de maig de 2001, les 6 de la tarda. Comença una nova edició de Sitges la festa amb la Trobada Infantil. Més tard, a 2/4 d’11 de la nit el racó de la calma s’omple de música amb el concert Refilets de flabiol i tenora amb les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i La Principal del Llobregat. Destaquen les obres Romança per a tenora solista i cobla de J.LL. Moraleda i el vol d’un ocell, gran vals per a flabiol solista de J. Leon. Marià Franco, tenora i Josep Llauradó, flabiol ens delecten en cada una de les obres respectives. El concert finalitza amb dues obres per a dos cobles: Pedres gòtiques, impressió simfònica de Xavier Boliart i Suite poemàtica, suite num.1 de Josep Mª Bernat. La direcció musical va a càrrec de Jordi León, director de la cobla Sant Jordi.
Al diumenge arriba l’aplec amb 30 sardanes al llarg de tot el dia. Per la tarda la cobla Blanes es substituïda per la Ciutat de Cornellà.
La Punta d’Isa Marí ens il·lustra la portada del programa gràcies a Joan Iriarte.
Arribem a la 18ena edició. Un any més el tercer cap de setmana de maig es farceix d’actes festius on la cobla i la sardana son les protagonistes.
Dins la trobada infantil participa per primer cop el grup sitgetà d’animació Sàtirus Teatre, que juntament amb la cobla amenitza l’acte.
Al concert, la cobla Sant Jordi es acompanyada en algunes de les obres amb 2 clarinets, 1 saxó baríton, 1 flauta, 1 violoncel i percussió. S’estrena l’obra Sitges 2+9 , fantasia concertant de X. Boliart es finalitza l’acte amb Mortis Saltatio (Dansa de la mort), ballet-suite per a cobla , 2 clarinets, flauta, violoncel i percussió .
I al diumenge l’aplec, amb dues estrenes: Font de la Sardana de Jordi Paulí i Hort de Can Falç de Gil Membrado.
Una pintura compartida per Lluís Barbadillo, Javier Rey, Mª Pilar Martínez i Jordi Ferré Veciana en forma de paleta de pintor ens il·lustra la portada del programa on es pot veure la punta, una rotllana, una cobla i el cap de la vila.
Bé, ja hem arribat a l’edició de l’any passat. Que us puc dir que no us recordeu!
Al concert recordem als mestres Català i Pallarès i s’estrena la sardana Pare i amic de Jordi Paulí. A més podem escoltar grans obres del repertori del concertisme de cobla contemporani com son Akelarre, fantasia de Francesc Cassú i L’illa de la galera, rapsòdia catalana num.2 de Salvador Brotons. Ah! i descobrim les qualitats del Mercat Vell com a emplaçament musical.
A l’aplec riem amb els acudits improvisats que ens serveixen per il·lustrar la sardapista.
El pintor Lluís Barbadillo ens honora amb una pintura dedicada a la sardana que ens serveix per il·lustrar la portada del programa.
I ara, a fruir del 20è aplec. Que no us passi res!.
Felip Vallejo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada